Què passa amb el mosquit tigre?

Els mitjans de comunicació ens fan arribar contínuament notícies sobre les espècies que estan en perill d’extinció i, ens dibuixen un panorama força apocalíptic pel que fa a la conservació del medi ambient. A la vegada veiem com d’altres espècies d’animals i plantes denominades “invasores”, els hi passa tot el contrari, aquestes gaudeixen d’un gran èxit expansiu i les seves distribucions geogràfiques no paren de créixer, com ara és el cas del musclo zebra, el visó americà, les algues dels mars tropicals (Caulerpa taxifolia ) o l’estrella d’aquest estiu 2008, que a les comarques gironines ha estat el “mosquit tigre” (Aedes albopictus). És bo preguntar-se, perquè passa això? I la resposta té una deducció fàcil, estem davant d’un fenomen denominat globalització, d’una activitat humana inusitada, mai vista abans i de gran abast. Els ecosistemes difícilment es poden , les espècies van desapareixen, al no suportar les condicions ambientals i els canvis que nosaltres imposem.

Tota la xarxa que s’ha teixit durant milions d’anys d’evolució, fruit de la interrelació que hi ha hagut entre aquests organismes, es va desfilant i aquesta xarxa perd la consistència i la força, esdevenint cada cop més fràgil.

Hores d’ara ens trobem davant d’un episodi nou d’invasió, es tracta del mosquit tigre, un nou veí vol instal·lar-se a casa nostra i de nosaltres dependrà en bona part que ho pugui fer. El mosquit tigre és originari de les selves tropicals del sud-est asiàtic, allí viu dins dels boscos humits, aprofitant l’aigua que s’acumula en els forats que hi ha en els arbres vells per desenvolupar les seves larves.

Penseu que el cicle larvari dels mosquits té una fase aquàtica, en el cas del mosquit tigre, la femella diposita els seus ous en la paret interior d’aquests forats, quan el nivell de l’aigua puja (desprès d’una pluja), els ous queden submergits i d’allí surt una larva que s’alimentarà de les partícules que hi ha en l’aigua, té quatre estadis de creixement i finalment es converteix en pupa, moment en què es transforma, mitjançant el fenomen de la metamorfosi, en mosquit adult, que és com tots el coneixem. Els adults poc desprès d’eclosionar, quan ocupen el nou medi aeri, solen copular, aleshores les femelles busquen la sang, que els ha de servir com aliment altament nutritiu que ajudarà a generar els ous i les noves postes.

Aquesta espècie fa molts anys va introduir un canvi en el seu comportament a l’hora de dipositar els ous, aleshores va colonitzar les petites masses d’aigua que es formen en els recipients artificials, ja siguin de ceràmica (plats, gerros, gots, ampolles, safareigs, etc), ja siguin plàstics o de goma (trastos abandonats amb concavitats, pneumàtics, plàstics, bidons, etc). Aquest petit canvi ha significat un gran èxit pel que fa a les possibilitats d’ampliar la seva distribució geogràfica. El que ha passat és que entre la multitud de llocs que pot escollir, per dipositar els ous, un d’ells són els pneumàtics usats. Resulta que a partir del moment que s’inicia el reciclatge d’aquest residu industrial, occident (lloc on hi ha ubicades les plantes de reciclatge), ha importat milions de pneumàtics d’aquests països, i amb ells, han viatjat els ous del mosquit tigre. D’aquesta manera tant innocent, l’home i la seva globalització han col·laborat directament amb l’expansió d’aquesta espècie. En aquests moments es troba en fase expansiva en el continent americà, Europa, Àfrica i Àsia. A Europa va arribar per primer cop a Albània (1979), al 1990 va entrar a Itàlia, aquest país s’ha convertit en el focus d’expansió per la resta del continent. A l’àrea mediterrània, actualment hi ha un front que avança des d’Itàlia i ha entrat a França per la costa Blava (Niça) i per un altre extrem, tenim des de l’Àrea metropolitana de Barcelona que s’està estenent pels quatre vents.

Tot i que a les comarques gironines no se’n tenia cap referència, un sistema de vigilància que s’ha instal·lat aquest any, ha donat els primers fruits i ara tenim una idea aproximada de quina és la situació. A l’àrea de la Selva marítima hi ha poblacions establertes (que es reprodueixen) i que es troben en plena fase expansiva. És possible que en aquesta zona el mosquit hi arribés durant l’any 2007, de fet tenim constància, per les entrevistes fetes en alguns dels municipis, que la primavera del 2008 ja hi havia una forta activitat de l’espècie, el que fa pensar que ja s’havia establert amb anterioritat.

El Servei de Control de Mosquits ha treballat des del primer moment amb l’hipòtesi de què el mosquit es desplaçaria de l’àrea metropolitana de Barcelona cap a Girona. Bàsicament amb els desplaçaments originats per la mobilitat pròpia de la població, la qual, es dirigeix cap a les seves segones residencies que hi ha en molts dels municipis de Girona. Si mirem les dades de mobilitat veiem que aquests desplaçaments són molt nombrosos, així tenim que cada dia es produeixen 132.000 desplaçaments entre Barcelona i Girona i els caps de setmana arriben als 252.000. Tots sabem que els municipis més propers a Barcelona i situats a la nostra costa, són els que concentren la major part de visitants d’aquella àrea, aleshores és fàcil suposar que el mosquit tigre arribaria seguint aquesta ruta, tal i com s’havia anunciat per part del nostre Servei. Per un altre costat, també es produeixen entrades esporàdiques en zones més allunyades, són focus aïllats que s’aniran convertint en un futur en petites colònies establertes, que tindran el seu creixement propi. La velocitat de creixement dependrà molt de nosaltres i de l’èxit de les mesures que puguem emprendre per aturar i reduir les seves poblacions.


Perquè hem de prendre mesures per aturar l’expansió del mosquit tigre?

Aquesta espècie de mosquit té un comportament molt agressiu i pot arribar a ser molt empipador amb les seves picades. El seu hàbitat és urbà, això vol dir que viu juntament amb la població i té una elevada capacitat de reproducció. Hi ha moments que la densitat de la seva població podrà assolir uns nivells senzillament insuportables, això tant sols ho pot entendre el qui ha conviscut en zones amb alts nivells de mosquits, tal i com passava en els municipis que estaven a la vora de les zones humides.

Per un altre costat tenim que aquesta espècie té una capacitat vectorial força important. Què vol dir això, senzillament que està demostrat que és capaç de transmetre una bona colla de virus, els quals produeixen malalties infecciones (dengue, febre groga, chikungunya, etc.). Això sí, aquest virus sortosament estan a molts milers de quilòmetres de casa nostra i la probabilitat que una cosa així succeeixi és molt baixa, però amb l’absència del mosquit tigre el risc de contreure aquestes malalties és zero i amb el mosquit tigre és baix, però hi és.

També hem de pensar que cada cop viatgem més i més lluny, cada any es donen casos d’importació d’aquestes malalties i aquesta serà la forma com un virus llunyà pot arribar fins a la porta de casa. Per això, caldrà ser molt curosos, ja que algunes d’aquestes malalties no tenen vacuna i l’única solució es troba en el control del vector (el mosquit), per tant ja ens hi podem posar a treballar.


Qui se n’ha de fer responsable d’aquesta problemàtica?
Els ajuntaments tenen responsabilitat en el control de les plagues urbanes, aleshores el mosquit tigre té tota la pinta d’acabar sent responsabilitat dels ajuntaments, com de fet està passant, això és el que diu la llei, però, estem preparats per afrontar aquest problema? Aquí hauríem de donar com a resposta un NO contundent, els ajuntaments ni tenen el personal especialitzat, ni els equipaments, ni la formació i evidentment l’experiència per afrontar aquest problema. Sortosament aquest any s’ha creat a la Diputació de Girona un organisme autònom anomenat Dipsalut, el qual ha nascut amb l’objectiu, entre altres, de donar suport als ajuntaments en aquells temes en què les seves capacitats estan limitades, com en aquest cas. Dipsalut ha proposat als ajuntaments duu a terme un programa per la vigilància i seguiment del mosquit tigre a la demarcació de Girona elaborat pel Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter (SCM).


Qui aixeca la llebre a nivell de Girona

Aquest programa neix de la preocupació i de la responsabilitat del S.C.M. (Servei públic creat el 1982 i pioner a l’estat en el control anti-larvari de mosquits) en veure l’avanç d’aquesta espècie que pot tenir un impacte negatiu, per un costat, sobre el benestar i la salut de les persones i, per un altre sobre l’economia (turisme) i el medi ambient (ús massificat d’insecticides). Amb una profunda vocació de servei públic i un convenciment de què es pot actuar amb eficiència, eficàcia tècnica i econòmica, es va oferir l’ajut a la resta de municipis de la demarcació en una jornada pública feta el desembre de 2007. Aquest oferiment va cristal·litzar en un conveni signat per 35 ajuntament el proppassat mes de setembre de 2008 i en el qual es dóna finançament al programa que inicialment ha de durar un període de quatre anys.


Què diu el programa per la vigilància i seguiment del mosquit tigre.

El programa es va plantejar partint de la premissa que la província de Girona no tenia presència de mosquit tigre, i el que es descriu és la metodologia del treball. Aquest es basa amb el que denominem una vigilància entomològica, que no és res més, que instal·lar sobre el territori (urbà) uns paranys que són dipòsits d’aigua amb un tros de fusta en el seu interior. Aquest paranys s’ubiquen en llocs que la nostra experiència i coneixement ens fa pensar que els mosquits hi passaran, aleshores, les femelles entren en el parany i dipositen els ous sobre la fusta. El personal del Servei revisa periòdicament aquestes paranys i les fustes són portades fins al nostre laboratori on s’analitzen per si son portadores d’ous de mosquit tigre, els quals, es poden diferenciar als ulls d’un expert, es clar! . D’aquesta forma hem pogut detectar la presència d’exemplars recentment arribats de Barcelona i que iniciaven la colonització per l’establiment de l’espècie a casa nostra. En aquests casos hi ha elaborat un protocol que de forma immediata s’aplica, s’estableixen tot un seguit de mesures que tenen com a objectiu evitar l’establiment de l’espècie. Aquest estiu i per primera vegada s’ha pogut provar en els municipis de la Mancomunitat i s’ha validat, ja que de la desena de casos trobats, sembla que s’hagi pogut evitar l’establiment de l’espècie invasora.

La part més important d’aquest programa es basa en aplicar tot un seguit de mesures encaminades a la sensibilització de la població, millor dit, a informar i capacitar a la població per que siguin uns aliats a l’hora de “tallar-li les ales” a aquest nou veí no volgut. Hi ha programades un bon grapat d’accions, per sobre de totes elles, en destaca una, es tracta del programa educatiu destinat a les escoles de primària de tots els municipis de la demarcació. Aquest programa està finançat majoritàriament per la Fundació Caixa de Girona i també per l’organisme autònom Dipsalut de la Diputació de Girona. Té una durada de dos cursos, i va destinat als nens d’onze anys (5è de primària) l’objectiu que s’ha marcat és el d’oferir una xerrada en que el nen ha d’assolir el coneixement que li permeti diferenciar la larva aquàtica d’un mosquit de la resta d’organismes aquàtics. També se li ensenyarà a diferenciar el mosquit tigre adult i se li explicarà quines són les mesures de prevenció que es poden aplicar a casa per evitar-ne la seva proliferació. També se li proposa i se li donen les eines ( Kid d’entomòleg: safata blanca, pipeta Pasteur, tubs de mostreig, etiquetes) perquè el nen pugui recollir unes mostres del seu àmbit de vida privada (jardí de casa, hort de l’avi, etc.) que posteriorment portarà a l’escola i seran trameses al laboratori del SCM per ser analitzades. Es pretén tenir un mostreig dins de l’àmbit privat, en el que, no hi podem accedir. Mitjançant aquest exercici pràctic, el nen podrà mostrar i transmetre als adults els coneixement que haurà après a l’escola.

Capítol a part seran els municipis en els quals l’espècie ja s’ha establert, en aquest llocs s’està elaborant en aquests moments la informació per saber quina és la situació i poder planificar quines estratègies podrem aplicar per assolir els objectius de control d’aquesta espècie.

En la totalitat del casos caldrà una participació activa per part de la població, aquesta participació passa per assumir una part de responsabilitat directa en el control. És per això que durant els propers mesos s’impartiran les xerrades formatives i informatives necessàries per que tots puguem aportar la nostra col·laboració, entenent que els màxims beneficiaris serem tots nosaltres i el grau d’èxit serà directament proporcional al grau d’implicació de la població.El programa també estableix l’elaboració per cada ajuntament de la proposta del pla de treball per controlar el mosquit tigre que es genera en els espais públics de cada un dels municipis i que l’ajuntament es responsabilitzarà de dur-la a terme segons la seva capacitat.


Què farà l’ajuntament.

• Col·laborarà en el finançament del programa de seguiment del mosquit tigre a la demarcació.
• En el cas de no tenir establerta l’espècie (mosquit tigre), s’aplicaran totes les mesures possibles amb l’objectiu d’evitar-ne el seu establiment i que figuren en el programa abans esmentat, a més, rebrà el suport per poder endegar un pla de control del mosquit tigre a nivell municipal en el cas de l’establiment de l’espècie.
• Posarà sota control tots els punts situats en la via pública i que són susceptibles de generar poblacions de mosquit tigre mitjançant l’aplicació de mesures de control anti-larvari, les quals, està sobradament demostrat que són les més eficients, ja que s’obté un resultat eficaç, respectuós amb el medi ambient i econòmicament viable.
• Proposarà l’aprovació d’una ordenança municipal que té com a finalitat l’ordenament i regulació de les mesures que cal prendre amb la finalitat de controlar el desenvolupament de l’espècie dins del terme municipal.

Què podem fer els veïns.

De fet és molt senzill, tan sols caldrà tenir cura dels llocs que potencialment poden ser bons pel desenvolupament de les larves del mosquit tigre dins de l’àmbit privat. Pensem que un mosquit tigre té un radi d’acció molt petit d’una mitjana d’uns 150 metres, si som capaços de controlar els llocs de desenvolupament dins de casa, els primers en notar els beneficis serem nosaltres mateixos. Pensem que té una especial predilecció pels dipòsits o acumulacions d’aigua que estan per sota d’un volum de 200 litres (bidó típic).

A tall d’exemple aquí teniu algunes mesures de prevenció per evitar el desenvolupament de les larves del mosquit tigre:

• Buidar qualsevol recipient de l’exterior que pugui acumular aigua i posar-lo sota cobert o cap per vall: joguines, cendrers, gerros, galledes, carretons, plats de sota els testos, safareigs, pneumàtics, ornaments de jardí, mobiliari plàstic amb concavitats, etc.
• Evitar les acumulacions d’aigua en zones de drenatge o canals de desguàs (embornals del pati, canaleres dels teulats i terrasses).
• Posar peixos en les fonts ornamentals dels jardins (peixos de colors, gambússies)
• Cobrir (per exemple amb sorra) els petits forats i depressions del terreny que acumulin aigua.
• Cobrir amb tapes hermètiques o teles mosquiteres (de forats no més grans de 2 mm) els dipòsits de recollida d’aigua.
• Mantenir cobertes les piscines mentre no s’utilitzen. Les piscines de plàstic s’han de buidar periòdicament, i si no es fan servir cal retirar-les.
• Cobrir les embarcacions amb lones a l’hivern evitant que es facin acumulacions d’aigua.

» Tríptic informatiu
» Més informació (quadríptic multilingüe)

 

» Programa per a la vigilància, control i seguiment del mosquit tigre a la demarcació de Girona