Ajuntament de Roses
Sou a: Inici / Noticies / Històric / El federalisme europeu

El federalisme europeu

16/09/2008 00:00 -    

El federalisme europeu comença a gestar-se entre els finals del segle XIX i les dues primeres dècades del S.XX; perd força entre la Gran Depressió i la Segona Guerra Mundial per tornar amb força una vegada acabada aquesta.

Entre la proposta d’una Europa Unida de Schuman, l’any 1950, i la incorporació, l’ú de gener del 2007, de Rumania i Bulgària per constituir, fins ara, l ‘ Europa dels 27 han passat moltes coses i s’hi han esmerçat molts esforços.

Sovint volem fer un paral.lelisme entre una Europa Federal i els EEUU d’Amèrica. És cert que uns dels objectius és poder posar-se en bones condicions per competir amb garanties amb el gegant americà però no podem oblidar que per història i configuració política Europa presenta una complexitat que no té l’USA.

La nostra història política ve de molt lluny; hem estat el bressol de la democràcia; hem tingut deu segles d’Edat Mitjana i els Estats s’han anat configurant a partir de l’Edat Moderna.

Europa, amb estats-nació molt forts, encara que alguns, Alemanya, Suíssa i Espanya, p.e. molt descentralitzats, troba i trobarà reticències per avançar cap el Federalisme d’una manera ràpida. De totes maneres s’estan aconseguint objectius importants i en aquests moments ja podem parlar de la PAC (Política Agrària Comuna) i també d’avenços en matèria de seguretat i de justícia.

Crec que és fàcil trobar un gran consens en reconéixer que les accions més rellevants han estat l’aprovació de l’Acta Única Europea (1986) i el Tractat de Maastrich (1992) perquè van possibilitar que l’any 2002 es completés la unió monetària entre dotze estats europeus, si han afegit Xipre el 2007 i Malta el 2008, es posessin les bases per a la lliure circulació de les persones i es comencés a parlar de política exterior i de seguretat comunes.

Avenços doncs que no ens poden fer oblidar que hi ha un debat obert sobre els conceptes econòmics i socials. No podem pensar només en una federació d’estats on primi l’economia per damunt de tot ja que hem de treballar per una Europa econòmicament forta i socialment justa. Aquesta dicotomia s’ha presentat amb força en el moment de votar la Constitució Europea.. El rebuig en els referèndums de països com França, Holanda i, darrerament Irlanda a la proposta constitucional ha provocat una certa paràlisi a Europa i ha donat avantatge als EEUU en el concert internacional i això la classe política europea ho ha d’analitzar amb profunditat. A Espanya el sí va guanyar perquè les esquerres espanyoles són europeístes i també per la coherència de la classe política progressista. La participació va ser baixa i aquest és un paràmetre que s’ha analitzat i que en el futur entre haurem de resoldre entre tots.

Les dificultats no ens han de fer perdre ni la il.lusió ni el seny. Hem de continuar treballant per superar inèrcies i per avançar amb justícia. De res serviria una Europa federada si no representés més benestar, més seguretat, més cohesió social , més cultura i més justícia social; en definitiva més futur.

El camí a seguir és llarg; les desigualtats entre els països europeus existeixen; la solidaritat haurà de continuar funcionant amb rigor i generositat però en un món com el nostre, globalitzat i amb profunds desajustaments socials, hem de procurar ser forts per poder constituir-nos en un referent per una món més just i en pau.

Que la dificultat d l’empresa no ens faci desistir.

Magda Casamitjana i Aguilà
Alcaldessa de Roses

  • Compartir:
  • Facebook
  • Twitter
  • del.icio.us
  • Meneame
  • Digg
Accions del document

© Ajuntament de Roses 2013
Pl. de Catalunya, 12 - 17480 ROSES
Telf: 972 25 24 00 - informacio@roses.cat

Desenvolupament i Projecte Web per SEMIC Internet