Ajuntament de Roses
Sou a: Inici / Noticies / Històric / Exposició Daniel Lleixà

Exposició Daniel Lleixà

Discurs de l'alcaldessa de Roses, Magda Casamitjana, amb motiu de la inauguració del pintor Daniel Lleixà a la Galeria d'Art Les roselles de Roses.
07/03/2008 00:00 -    

SALUTACIÓ:

Avui tinc l’honor, com a alcaldessa de Roses, d’inaugurar la primera exposició de Daniel Lleixà a Roses. En Daniel, pintor, escultor, escriptor, és un artista molt conegut, per tant amb NOM, que té un recorregut intens que també s’ha anat reflectint en una continuada maduresa de la seva obra.

He de dir-vos que en Domingo i jo vàrem comprar el primer Lleixà ara fa 20 anys a la Rambla de Figueres i ara tenen "Lleixàs" les persones que més estimo: la meva mare, els meus dos fills i en Domingo. Després de molts anys vaig tornar a coincidir amb el pintor de núvols a la ràdio i com a amics hem compartit tertúlies d’aquelles que "van a salvar el món" a les antenes de ràdio Vilafant.

És curiós el pas d’aquest temps i els records en el temps. Quan en Daniel m’explicava el sentit de la seva nova col·lecció, em va explicar que una de les postals que va rebre era d’un amic que feia 23 anys que no havia vist i de cop i volta alguna cosa, algun sentiment, algun color va fer que es recordés d’ell anys més tard i en un indret molt llunyà. En el nostre cas, un quadre net i blau un núvol un cel blau: un regal i un sentiment primer i l’amistat després de molts anys.

Barceloní d’orígen i empordanès, com jo, per convicció, viu a Tonyà. Ha exposat a Catalunya i altres llocs d’Espanya; també a França, Bèlgica, Suïssa i participat en exposicions col·lectives a Europa i a Amèrica del Sud. Fa la seva primera exposició individual l’any 70 i el 89 la seva primera exposició col·lectiva i també cofunda el Grup 69. L’any 1993 escriu el llibre "Pensament emmirallat" i el 1999 edita el "Bloc de Notes de Lleixà" que és una incursió a noves tecnologies.

Podem trobar la seva obra en diferents museus: Figueres, Ceret, Porreres, Pineda, Llavaneres, Las Palmas, St. Francisco-Califòrnia, Girona i també en el museu del Barça, a l’ateneu de Madrid o a diversos ajuntaments. Ha estat guardonat amb molts premis que reconeixen el seu talent. Ja veieu que no només L’Empordà respira Lleixà.

Ja he dit abans que el coneixia i darrerament, gràcies a les tertúlies compartides sé com pensa, com veu el món i com l’interpreta. Em deia en Daniel que el món que ell pinta és un món seu, emotiu i vital, un món que va més enllà de la pintura sola, cada pinzellada és un instant viscut. I això, aquesta manera de ser, està reflectida també en la seva obra; una obra que absorbeix la profunda convicció de les seves idees alimentades per una mai dissimulada utopia.

En Daniel guarda totes les postals que rep i que ha anat rebent durant molts anys, d’arreu del món, en una capsa de sabates tancada. Avui obre la capsa, reprodueix aquell instant immediat sobre el fons de núvol i cel, per ensenyar-nos-les i per a que nosaltres també les puguem viure.

Vull acabar agraint a tots i totes la vostra presència; a l’autor que hagi escollit el nostre municipi per presentar aquesta magnífica .

Moltes gràcies i gaudiu de la capacitat creativa d’en Daniel Lleixà.

M’han regalat un núvol,
Un núvol molt bonic!!
I amb ell viatjo, sense descans, pels sentiments,
Pels sentits,
Sense pressa...
Fins l’infinit.

Un núvol blanc, tranquil,
Quan parla és franc, decidit:

M’han regalat un núvol,
I el vull compartir!!
Puja nuu,
Sigues tu,
És bén senzill…

M'han regalat un núvol...
i estic feliç!!

ELS NÚVOLS:
Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d’aquests matins,
passen sense l’angúnia
de cap ànima a dins...

Matins de març, on sembla que la vida comenci
i nosaltres tornem,
verges en el silenci,
a l’esperança del primer dia del món!

Els núvols fan el cel més blau i més pregon.
Somnis de l’aigua! Entorn de la seva peresa,
l’aire els dóna una forma gairebé per sorpresa,
un límit en l’atzur. Fàcil com la cançó
del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,
la seva ombra camina sobre l’aigua captiva
dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,
penso, en veure’ls passar, per quin caprici els déus
fan i desfan per sempre
meravelles tan breus...

  • Compartir:
  • Facebook
  • Twitter
  • del.icio.us
  • Meneame
  • Digg
Accions del document

© Ajuntament de Roses 2013
Pl. de Catalunya, 12 - 17480 ROSES
Telf: 972 25 24 00 - informacio@roses.cat

Desenvolupament i Projecte Web per SEMIC Internet