Ajuntament de Roses
Sou a: Inici / Noticies / Històric / La llengua francesa també

La llengua francesa també

22/10/2008 00:00 -    

Des de fa temps des del consulat francès a Barcelona l’amic Pascal Brice està fent una tasca de divulgació de la llengua francesa realment meritòria. Una, que ha estudiat al Liceu Francès de Barcelona està especialment motivada en aquest intel·ligent i necessari intent.

Ja han passat molts anys des de que la llengua francesa era la primera opció de llengua estrangera als instituts i escoles; actualment predomina l’anglès en aquesta situació. Les causes són moltes però en sobresurt una: el predomini que l’anglès ha agafat arreu del món. Això, però, no ha de ser obstacle per reivindicar l’aprenentatge d’una llengua, la francesa, que a més de ser la d’un gran País ve avalada per una història impressionant i una literatura meravellosa.

De sempre Catalunya ha estat molt relacionada amb França i només cal fer una repàs a la història d’ambdós països per comprovar l’autenticitat de la meva afirmació i si ens remetem a l’actualitat podem comprovar fàcilment que les relacions culturals, d’oci i econòmiques són importantíssimes.

Els catalans, degut a la nostra situació geogràfica, tenim un plus de relacions amb França si ens comparem amb la resta de ciutadans d’Espanya aquesta realitat es fa més palpable a les comarques gironines i, encara més, a la comarca de l’Alt Empordà.

Durant els llargs i carregosos anys de la dictadura franquista França va representar la democràcia, la llibertat i el progrés que a nosaltres se’ns negava. Anar a França, a Perpinyà, era una acció de cerca de llibertat i de tolerància. Per tot plegat França ha estat un referent per nosaltres durant molt temps i d’alguna manera ho continua essent.

Sortosament vivim uns altres temps i compartim democràcia, reptes i europeisme amb els francesos. Ens visiten més de quatre milions cada any per fruir de les nostres platges, de la nostra gastronomia, del nostre paisatge, de les nostres ciutats i pobles i, també, de la nostra companyia i hospitalitat. Sembla lògic, doncs, que ens confabulem per recuperar el to i la motivació adequats per incrementar l’aprenentatge de la llengua francesa a casa nostra.

Pigmalion, la comèdia de George Bernard Shaw ens ensenya què significa crear un món nou tot conquerint esferes de llenguatge que abans ens eren inaccessibles (preciso que es referia a la llengua anglesa però l’exemple es pot universalitzar) i nosaltres hem de retornar amb força en el coneixement de la llengua francesa perquè en farà sentir millor com a persones individualment i col·lectivament com a País.

Els catalans, en un percentatge altíssim, dominem tan el català com el castellà. Cada vegada més, sobretot les generacions més joves, tenen, en diferents nivells, coneixement de la llengua anglesa; el nostre repte ha de ser que també s’incrementi el coneixement de la llengua francesa que, a part d’obrir-nos moltes portes des del punt de vista laboral i social, ens farà més cultes i més preparats per a conquerir nous horitzons.

No vull acabar sense ressaltar la importància de l’acció realitzada per la República Francesa en reconéixer el català a partir del juliol d’enguany; acció que respon al nostre legítim interès de promoure la nostra llengua més enllà de les nostres fronteres.

La nostra relació amb França, com ja he dit anteriorment, és una relació de veïnatge, amb moments històric desiguals, però veïnatge a la fi. L’acció del cònsul francès és digne de tenir-la present i de fer esforços per cercar el màxim de complicitats per a què tingui l’èxit que es mereix.

Ànim amic Pascal i pot estar segur que molts i moltes estem amb tu.

Magda Casamitjana i Aguilà
Alcaldessa de Roses

  • Compartir:
  • Facebook
  • Twitter
  • del.icio.us
  • Meneame
  • Digg
Accions del document

© Ajuntament de Roses 2013
Pl. de Catalunya, 12 - 17480 ROSES
Telf: 972 25 24 00 - informacio@roses.cat

Desenvolupament i Projecte Web per SEMIC Internet