La Festa Major dels rosincs i rosinques

La Festa Major de Roses d’enguany ja forma part de la història. Tot l’equip de govern, després d’haver copsat l’opinió ciutadana, ens sentim raonablement satisfets. Hem apostat per una festa popular i participativa i la gent ho ha entès.

A més del que ja es venien fent, hem recuperat les fires i això li ha donat un valor afegit a la nostra Festa.

Com sempre, un dels actes més emotius ha estat l’entrega de la Dracma de Roses. En aquesta ocasió les guardonades, totes dones, representen dos sectors de gran importància per a nosaltres: el de l’educació i el de la pesca.

Una Mestra, Doña Ana, directora durant trenta anys del CEIP Narcís Monturiol, i el col·lectiu de "xarxaires" -també dites "remendedores"- de la Confraria de Roses. Un reconeixement sincer i emotiu a dones treballadores que, cada una d’elles en el seu lloc, han dignificat el treball i han reivindicat, al llarg de la seva vida laboral, la importància de la dona en la nostra societat; importància que, malauradament, encara no té el reconeixement social que es mereix i que s’ha guanyat al llarg de la història. Malgrat que actualment hi ha més sensibilitat envers aquest tema encara no s’ha recorregut tot el camí i, per tant, hem de continuar treballant en aquest sentit.

He de confessar que em vaig emocionar en el decurs de l’acte. Una molt bona organització –aprofito l’avinentesa per felicitar els que el van fer possible-, molta assistència de públic i un ambient càlid i serè que imposava tranquil·litat i respecte alhora.

M’imaginava els canvis de mètodes, de filosofia, de mitjans materials i de tipologia d’alumnes que havia viscut la Sra. Anna i intentava valorar l’esforç d’adaptació que havia fet sempre amb un objectiu clar: educar que és ni menys que instruir, formar i despertar aptituds individuals. Intentava endevinar com hauria paït els canvis i immediatament em venia una resposta: les millores són bones per a tothom, però sobretot pels alumnes; endavant, doncs.

I les xarxaires; dones entranyables, magnífiques professionals, treballant en condicions adverses la major part de les vegades, que han possibilitat l’exercici continuat de la pesca durant anys i anys. Un treball silenciós i segurament poc conegut i reconegut. El respecte davant d’un col·lectiu d’aquestes característiques experimenta un augment en progressió geomètrica.

A l’acte s’hi van sumar representants de la Generalitat de Catalunya: l’honorable Conseller d’Educació, l’Ernest Maragall, i el Director General de Pesca, en Martí Sans. Es va sumar, doncs, al reconeixement local el reconeixement institucional. Des de l’equip de govern municipal vam convidar a la taula presidencial a tots els portaveus dels grups municipals representants en el Ple; els portaveus de CiU i d’ERC van declinar la invitació i no van voler afegir-se al reconeixement de les rosinques homenatjades.

Ara ens toca avaluar la Festa en el seu conjunt: diagnosticar correctament per millorar el que sigui millorable; obrir un ampli procés de participació; escoltar i dialogar; en definitiva, avançar en la bona direcció.

Em quedo amb la satisfacció per l’esforç realitzat per part dels implicats i els transmeto la meva felicitació i el meu agraïment; també em quedo amb el convenciment de què podem millorar i amb el compromís públic de no regatejar esforços per aconseguir-ho.

Magda Casamitjana
Alcaldessa de Roses