L’Estat exclou definitivament les propietats de la Gola de l’Estany de l’atermenament

Aquest matí l’Ajuntament de Roses ha rebut la resolució tramesa pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, on conclou excloure definitivament les propietats de la Gola de l’Estany de Roses de l’atermenament del dominic públic marítim-terrestre. La resolució posa fi a un llarg procediment en què resultaven afectats més de 1.000 apartaments i tres hotels.
Sta Margarita

Sta Margarita

10/06/2011 00:00 -   Departament de Comunicació i PRemsa  

Els propietaris de la Gola de l’Estany poden finalment respirar tranquils, després del període d’incertesa viscut des de què l’Estat anunciés que les més de 1.000 propietats d’aquesta àrea, quedaven afectades per la delimitació de la franja del domini públic marítim-terrestre marcada per la Llei de Costes. Finalment, aquest matí ha estat comunicada per part de la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar (Ministeri de Medi Ambient), l’aprovació de la resolució que posa fi a aquesta situació, i que no deixa lloc a dubtes: la Gola de l’Estany queda fora de la línia de l’atermenament.

La resolució conclou que la Gola de l’Estany no reuneix les característiques pròpies per ser considerada domini públic, basant-se en el fet que els terrenys de la urbanització havien perdut les seves característiques naturals de zona marítim-terrestre a l’entrada en vigor de la llei de costes de 1988. L’argumentació posa de relleu que abans de la construcció de la urbanització i de la seva edificació, l’Estat havia admès expressament el caràcter privat d’aquests terrenys (ordres ministerials de 4 de març i de 3 de novembre de 1966). A més, la Ley de Costas de 1969, reconeixia també l’existència d’enclavament privats en la zona marítim-terrestre.

D’altra banda, les conclusions d’un informe tècnic pres en consideració, exposen també que en el cas que no s’hagués arribat a construir la urbanització, l’evolució natural dels terrenys hagués provocat que aquests tampoc formessin part l’any 1988 ni de la franja de platja, ni de la zona martítim-terrestre.

Així doncs, l’ampli polígon afectat inicialment per l’atermenament, que transcorria al llarg de 824 metres de longitud compresos entre la platja de Santa Margarita i el riu Grau, afectant a un elevat nombre de propietats privades, ha quedat reduït substancialment, reduint-se a les franges corresponents a la platja i al passeig marítim. Els tres hotels i més de 1.000 propietats inclosos en l’anterior delimitació no estan, doncs, afectats per la llei de Costes i conserven la seva condició de propietat privada.

Pel que fa a l’afectació dels canals de Santa Margarita, el director general de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, Pedro Antonio Ríos, es va comprometre ahir durant la reunió mantinguda amb l’alcaldessa en funcions de Roses, Magda Casamitjana, a eliminar la franja de protecció dels canals i traslladar aquesta servitud de pas als carrers de la marina residencial, cosa que suposa que els habitatges que estaven afectats per la franja de sis metres deixaran d’estar-ho.

  • Compartir:
  • Facebook
  • Twitter
  • del.icio.us
  • Meneame
  • Digg
Contingut relacionat

Accions del document