Pasqual Maragall

Pasqual Maragall ha commogut la ciutadania catalana, espanyola i d’altres indrets de mig món amb l’anunci de la seva incipient malaltia, que pensa tractar de vèncer.

Ha estat una decisió valenta, tossuda i honesta i també de "ja n’hi ha prou" de parlar per no dir res, pròpia d’una persona de la seva dimensió humana, intel·lectual i política.

Pasqual Maragall forma part de la història de Catalunya i d’Europa; de Barcelona i del PSC, el meu partit. Forma part de la meva i de molta altra gent. La seva persona, el seu tarannà i les seves idees i projectes, han marcat un abans i un després en la política del segle XX i XXI a casa nostra i a Espanya.

Ha impulsat polítiques que situen Catalunya en el mapa de països de primera. Ha encoratjat i sacsejat la gent, ha emocionat i transmès valors humans i polítics, ha estat referent com a persona i com a líder de Catalunya.

Federalisme, Estatut, canvis a la Constitució, Partit Demòcrata Europeu o Partit Català d’Europa: tot segueix una lògica coherent no en contra de ningú sinó a favor del país. Les paraules ja estan dites, ell les té al cap i ens les regala.

La meva intenció no és fer una repetició més del seu brillant recorregut polític, que estic segura que continuarà, perquè té la capacitat, les ganes i la il·lusió per fer-ho durant molt temps encara i, ni l’Eisenhower que diu ell, el podrà aturar; la meva voluntat és reflectir sobre el paper el que representa per a mi en Pasqual i, d’aquesta manera senzilla, emocionada i profunda, agrair-li el seu mestratge i la seva amistat.

En Pasqual m’ha fet costat en els moments decisius de la meva encara curta vida política: quan em vaig presentar per primera vegada, l’any 2003, com a candidata a l’alcaldia de Roses; en la presentació, juntament amb la consellera Marina Geli, del meu llibre "Roses més enllà del dia a dia", i durant la campanya de les passades eleccions municipals. Tot plegat en el marc d’una colla de converses i consells motivadors.

Això pot semblar un guió com el que habitualment recitem els polítics quan parlem de la gent que treballa pel mateix projecte, però la meva relació amb en Pasqual ha anat més enllà: m’ha donat serenor i confiança; m’ha fet sentir útil i responsable alhora; m’ha reafirmat com a persona en el món difícil i complex de la política.

No sé si és el que realment volia expressar, però sé que en Pasqual ho entendrà perquè em coneix i em comprèn, i sap que tot i que estic trista continuaré treballant, parlant-hi, consultant-li milions de coses i fent-li costat.

Pasqual, t’envio un petó emocionat, agraït i esperançat, i vull que sàpigues que en la teva nova batalla molts i moltes estarem al teu costat per guanyar-la, perquè tu, amic Pasqual, encara no n’has perduda cap.

Magda Casamitjana i Aguilà
Alcaldessa de Roses