Maria Gutiérrez García guanya el III Concurs d’Instagram sobre el Patrimoni de Pedra Seca de Roses

Barraques, murs i altres construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca han estat protagonistes de les 104 fotografies admeses a concurs, en complir tots els requisits de participació. D’aquestes, el jurat va fer una selecció de 10 finalistes, entre les quals la imatge de Maria Gutiérrez ha estat la més valorada, fent-se així amb el premi del concurs, consistent en una dotació econòmica de 300 €.

Amb aquesta fotografia, l’autora ha volgut transmetre que la pedra seca és “el testimoni viu que l’home i la natura poden conviure sense destrucció, com una simbiosi perfecta que es manté al llarg del temps”. La imatge construeix una composició dinàmica a partir de perspectives i elements naturals com els núvols i les ombres, que dirigeixen la mirada de l’espectador cap a l’element central: una barraca de pedra seca que es mimetitza amb la natura, estàtica i inalterable al pas del temps.

Els altres finalistes del concurs (alguns amb més d'una fotografia finalista) han estat Adolfo Martin Maroto, Antoni Muñoz Ruiz, María José Nahim Arévalo, Toni Blanch Pérez, José Vicente Miranda Monroy i Gemma Riu.

La construcció fotografiada (codi Wikipedra 30740) és una barraca aèria adossada a un marge, de planta quadrada i orientada al sud. Presenta una coberta formada per bigues de fusta amb lloses i una porta amb llinda plana. Actualment es troba en perfecte estat de conservació gràcies a una actuació de restauració realitzada l’abril de 2025, que va permetre desenrunar l’interior i rehabilitar la coberta.

Situada en mig d’un camp d’oliveres a la plana de l’Empordà, dins el terme municipal de Roses, aquesta construcció és un exemple representatiu de l’arquitectura tradicional vinculada a les activitats agrícoles.

Les seves coordenades ETRS89 són X: 515512.22 i Y: 4679534.61.