Roses tanca una trobada mediterrània que aposta per treure més valor de la pesca, sense pescar més

• Més de cinquanta participants de més de deu països, bona part dels quals del sud i l’est del Mediterrani, han treballat durant tres dies sobre com aprofitar allò que avui es descarta o S’infravalora.

• Les conclusions apunten que bona part de la pèrdua es produeix a terra, després del desembarcament, i que la cuina, l’educació i la cooperació són claus per crear demanda.

• Els participants han destacat com a principal resultat la xarxa creada a Roses i una cooperació que va en les dues direccions, també del sud cap al nord.

La trobada The Mediterranean Blue Economy Workshop: Rethinking Seafood Valorization s’ha tancat avui al Castell de la Trinitat de Roses, després de tres dies de feina sobre l’aprofitament integral dels productes del mar i la reducció dels descartaments. L’ha organitzat l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) a través de Masar al’an, el seu programa regional de cooperació amb el món àrab, amb la coordinació tècnica d’Inspira Gastronomia, el suport tècnic i logístic de la Fundació per a la Internacionalització de les Administracions Públiques (FIAP) i la col·laboració de l’Ajuntament de Roses i de la Confraria de Pescadors de RoseS.

Hi han participat més de cinquanta persones de més de deu països, entre els quals Algèria, Egipte, Jordània, el Líban, el Marroc, Palestina, Síria i Tunísia, juntament amb Xipre, Espanya i Islàndia: administracions pesqueres, recerca, confraries i cooperatives, empreses, cuina i organismes regionals com la Comissió General de Pesca de la Mediterrània (CGPM), l’òrgan de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) per a la pesca a la Mediterrània i el mar Negre, o la Unió per la Mediterrània (UpM), que agrupa 43 països de la regió. La idea que ha guiat el treball la va resumir en l’obertura Santiago Morán, cap d’àrea de Masar al’an: «No es tracta de pescar més, es tracta de treure més valor del que es pesca: més valor per quilo i no més quilos».

Un punt de partida compartit

L’alcaldessa de Roses, Sílvia Ripoll, va obrir la trobada recordant que a Roses «el mar no és només un paisatge privilegiat ni un atractiu turístic: és feina, és economia, és tradició i és futur». La CGPM va explicar que les poblacions sobreexplotades han passat del 87 % el 2013 al 48 % el 2024, però que un de cada quatre peixos capturats continua sense arribar al mercat. L’Iceland Ocean Cluster, una xarxa islandesa que uneix empreses i recerca del sector del mar, va mostrar com Islàndia aprofita el bacallà gairebé sencer, perquè allà «residu» és una paraula prohibida; la Fundació Alícia, dedicada a la recerca en cuina i alimentació, va reivindicar la cuina de cada dia, i la UpM va situar la trobada en l’agenda regional d’economia blava.

Tres experiències del Marroc, Algèria i Jordània van mostrar què ja funciona: dones que munten palangres, més selectius que la xarxa, a Martil; pinso a partir dels subproductes de la indústria pesquera algeriana, i una veda a Àqaba que ha retornat espècies al mar i clients als restaurants. Va tancar la jornada la directora general de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat de Catalunya, Itziar Segarra, per a qui la millor recepta contra el malbaratament és no pescar el que no es vol.

El que han conclòs els grups

Tres grups mixtos de països i perfils van treballar dilluns i dimarts al Casal del Pescador sobre el recurs, la cadena de valor i el consum, i van visitar la llotja, la planta de transformació de l’empresa local Pescadors de Roses i un showcooking d’aprofitament del restaurant Fishology. Pel que fa al recurs, la primera condició és la selectivitat: valoritzar sense crear incentius per capturar juvenils o espècies vulnerables. El cranc blau va ser l’espècie que més preocupa en la votació de la sala, seguit del peix lleó i el peix globus, i diversos participants van demanar preparar-se per aprofitar les espècies que arriben abans que siguin un problema. «La biodiversitat no coneix fronteres, visats ni passaports», va recordar un d’ells.

Els participants d’alguns països àrabs van manifestar que, a la cadena de valor, la pèrdua es produeix sobretot a terra: falten gel, fred, etiquetatge, traçabilitat i, en molts ports, una subhasta organitzada. Les propostes passen per agrupar els volums petits de la pesca artesanal i per recuperar tècniques tradicionals com l’assecat, el salat o les conserves, que no exigeixen grans inversions. La sala va triar la comercialització com a baula més important: de res serveix un bon producte si ningú no el compra.

Pel que fa al consum, les barreres són sobretot culturals, del desconeixement a la por de les espines. Per vèncer-les es va proposar combinar cuina, educació des de la infància i veus creïbles, com les dels mateixos pescadors, i portar les espècies menys conegudes de l’alta cuina a la taula de cada dia. El paper de les dones i dels joves va quedar proposat per a una propera edició.

Cooperar en les dues direccions

En el debat final, «cooperació» va ser la paraula més repetida. Diversos participants van subratllar que l’aprenentatge no va només del nord al sud, perquè el sud i l’est fa anys que s’adapten a un mar que canvia. Hi va haver també compromisos concrets: un clúster agroalimentari libanès crearà un grup dedicat als productes del mar, i un cuiner egipci vol replicar el model de Roses, que uneix llotja, planta de transformació i gastronomia. «El més valuós és la xarxa que s’ha creat», va resumir el representant de la General Fisheries Commission for the Mediterranean (CGPM)

Què ve ara

Les conclusions es recolliran en un document final, amb possibles línies de treball conjunt, que rebran tots els participants. La conversa continua a l’etiqueta #RethinkingSeafood.

Sobre Masar al’an

Masar al’an és el programa regional de cooperació de l’AECID amb el món àrab. Impulsa la transició social, ecològica i econòmica, amb prioritat a Mauritània, el Marroc, Algèria, Tunísia, Egipte, Palestina, Jordània i el Líban, i entre els seus objectius hi ha el foment d’una economia blava socialment justa. Mitjançant Masar Conecta, la seva línia de coneixement i innovació, reuneix administracions, recerca, empresa i societat civil de les dues ribes entorn de reptes comuns.