Atenció a les dones

Mesures per a l'atenció per la violència masclista

Reforç al telèfon d'atenció per la violència masclista i creació d'un correu electrònic per si no pots trucar

GRATUÏT, CONFIDENCIAL I FUNCIONA 24 HORES

Telèfon:       900 900 120

mail:            900900120@gencat.cat

enllaços d'interès:

Campanya establiment segur: 

http://dones.gencat.cat/ca/ambits/violencia_masclista/campanya-establiment-segur/

RAI (Renovació):

El SEPE no atén presencialment. Les seves oficines romandran tancades. En cas de
renovació de la RAI, la sol·licitud s’ha de fer telemàticament, i des del SEPE es posaran
en contacte via telefònica amb la persona sol·licitant

https://sede.sepe.gob.es/contenidosSede/generico.do?pagina=proce_ciudadanos/cita_previa.html

web de la Generalitat de Catalunya, Campanya del 8 de març de 2023

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL 8 DE MARÇ 2023

Declaració institucional del 8 de març de 2023, Dia Internacional de les Dones 

No naixem feministes; podríem dir, adaptant la icònica frase de Simone de Beauvoir,  que arribem a ser-ho. Aquest esdevenir feministes no és necessàriament un acte  conscient ni passa per haver llegit tota la producció teòrica dels darrers tres segles  contra la normalitat patriarcal. Ni tan sols passa per conèixer la lluita de tantes dones  que ens han precedit per aconseguir els drets que tenim avui.  

De fet, el patriarcat s’ha ocupat d’invisibilitzar-les, de fer caure en l’oblit les seves  aportacions. És més, el patriarcat ha treballat de manera incansable per escarnir i  reprimir les feministes que l’han desemmascarat. I ho ha fet amb un objectiu molt clar:  que reneguem del moviment sociopolític que lluita per acabar amb aquest sistema  d’opressió i perquè ens incomodi identificar-nos com a feministes.  

Però ni així s’ha sortit amb la seva. Ens fem feministes perquè ens neguem a acceptar  com a normals les desigualtats, les discriminacions i les violències que condicionen la  nostra vida, la de totes les dones.  

Que no et sembla normal cobrar menys per la mateixa feina o que els treballs més  feminitzats estiguin més precaritzats? Feminista. Que no et sembla normal que les  dones carreguem amb la major part del treball domèstic i de cures, que no ens quedi  temps per a nosaltres mateixes i que la societat ens eduqui per creure que ho fem com  un acte d’amor i d’empatia natural? Feminista. Que t’irrita que s’identifiquin els colors i  les joguines amb el gènere dels infants, o que certs esports s’associïn amb les dones i  altres estiguin marcats com a masculins? Feminista.  

Que t’indigna que s’imposin uns cànons de bellesa irreals que posen en risc la nostra  autoestima i salut o que la publicitat cosifiqui les dones i hipersexualitzi les nenes?  Doblement feminista. Que et sembla intolerable que la menstruació o la menopausa  encara estiguin envoltades de tabús i que els productes menstruals no siguin gratuïts?  Fe-mi-nis-ta. 

Si t’exasperen les taules, tertúlies i cartelleres sense cap dona i ja et cansa l’excusa  que no n’han «trobat» cap. Si estàs farta que et preguntin quan seràs mare, o per què  no has volgut ser-ho, o que et diguin com has d’exercir la maternitat. Feminista. Si creus  que sense educació sexual no hi ha relacions igualitàries i respectuoses basades en el  consentiment. Tu ets mooooolt feminista. 

Si et rebel·la que a la feina et tractin de nena, que es qüestioni la teva vàlua professional  o que s’escampin rumors sobre favors sexuals quan ocupes un lloc de responsabilitat,  ets feminista. Si t’enerven els comentaris no desitjats sobre el teu cos o que et xiulin pel  carrer. Si estàs farta dels imaginaris del terror sexual que limiten la teva llibertat i l’ús  de l’espai públic, mentre que la major part dels agressors sexuals són coneguts de  l’entorn més proper. Clarament feminista. 

Si estàs fart que t’imposin una masculinitat que es mesura sovint a partir de  l’agressivitat, ets feminista. Si vols expressar lliurement les teves emocions, ets  feminista. Si creus que ser gelós, controlador i possessiu no té res a veure amb l’amor;  també, feminista. Si comparteixes les tasques domèstiques i de cures, acompanyes les  teves criatures a la consulta mèdica o et preocupes de saber quin dia fan gimnàstica a 

1/2 

l’escola i els prepares la bossa; fe-mi-nis-ta, sí. Si rebutges les bromes masclistes i no estàs disposat a tolerar que cap amic teu faci el «bavós» quan sortiu de festa; feminista,  és clar. Si assumeixes el compromís actiu de combatre el masclisme, cada dia, en tots  els espais; que sí, que ets feminista. I no ho ets perquè tinguis mare, germanes o filles.  Ets feminista simplement perquè et resulta insuportable la normalitat patriarcal. 

Com diu Angela Davis, hem de deixar d’acceptar les coses que no podem canviar, i  canviar tot allò que no podem acceptar. Ens necessitem totes i tots per fer possible la  normalitat feminista a les famílies, els centres educatius, els llocs de treball, els espais  d’oci, les associacions i les institucions polítiques. A tot arreu! Una normalitat feminista  que també ha de ser antiracista, transinclusiva, sense discriminacions per raó  d’orientació sexual, d’edat, de classe social, de nacionalitat o de discapacitat, perquè  els feminismes són justícia global. 

No importa quan t’hagis sumat a aquest sentit comú feminista. En els feminismes, tot  és començar!

El Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de Roses, és un servei específic per a les dones de Roses i un espai de relació que ofereix informació, orientació i assessorament, des d'una perspectiva de gènere i facilita l'accés als recursos de l'entorn. 

Els objectius del SIAD són els següents: 

• Oferir assessorament i atenció  des d'un punt de vista integral a les dones de Roses
• Promoure accions de sensibilització social al voltant de la violència de gènere i de les desigulatats de gènere
• Potenciar la participació de la dona a la vida pública i fomentar l'associacionisme femení

Els serveis que ofereix el SIAD són:

• Servei d'Informació general sobre els recursos, programes, activitats i equipaments de Roses, que tinguin interès per a les dones de la població, ja siguin organitzades des del mateix SIAD, ja siguin projectats des de les diferents entitats i associacions
• Assessorament legal i jurídic especialitzat des d'una perspectiva de gènere
• Assessorament psicològic per motius de gènere
• Serveis d'atenció especialitzada en l'àmbit de la violència de gènere

Contacte:

Departament d'Acció Social

siad@roses.cat

Al llarg del curs 2021/2022 s’han dut a terme 88 tallers de Prevenció de les violències, als Centres de Primària i Secundària del Municipi de Roses.

Han participat 1.971 alumnes, i 89 docents.

S’han realitzat a les instal·lacions dels mateixos centres educatius i totes les activitats tenen una durada d’entre una i dues hores en funció del curs al que van dirigides.

En tots els tallers que es realitzen els objectius comuns són oferir un espai de reflexió i qüestionament, donar eines per dur a terme aquesta reflexió, identificar situacions de violència, visibilitzar tipus i situacions d’abús i desigualtat i analitzar els factors que intervenen en aquestes situacions (què comporten i a qui).

La metodologia utilitzada en els tallers és participativa i dinàmica. Això permet que l’alumnat pugui opinar, expressar el què sent i connectar amb el que senten els altres. Es treballen els diferents continguts a través de la proposta d’activitats variades que aporten dinamisme al taller i alhora el fan distret i divertit. S’utilitzen diferents eines per abordar els continguts i assolir els objectius establerts com poden ser la música, la presentació d’un vídeo, la dramatització d’un conte, etc.

Activitat subvenionada en part  amb fons del Pacte d'estat de violència de gènere als ajuntaments, del "Ministerio de la Presidència, Relaciones con las Cortes e Igualdad"

Per  celebrar el Dia de les Dones des de la Regidoria de l'Àrea d'Acció Social, Igualtat de Gènere i Nova Ciutadania s'han gravat uns documentals amb diferents visions de dones de Roses, cadascú d'aquests documentals corresponen amb un àmbit i mirades determinades, la fi d'aquest documentals és treballar sobre la igualtat de gènere en diferents àmbits municipals, escoles, casals d'avis, etc., a través de les experiències de les participants als documentals.

2020. "La nostra veu. Experiències compartides"  

2022. "La vida en blanc i negre es va fer de colors, dona societat i vida" 

L’any 2020, "La nostra veu. Experiències comartides" , per commemorar el Dia Internacional de les Dones, l’Àrea d’Acció Social, Igualtat de Gènere i Nova Ciutadania, va elaborar un documental, presentat al Teatre Municipal, que convida a la reflexió entorn als drets i al paper de les dones en la societat, a través d’un recorregut per les experiències vitals de 15 dones que evidencien els canvis experimentats al llarg de les darreres dècades i el camí que encara queda per recórrer en matèria d’igualtat.

 15 dones davant la càmera, 15 veus que narren records i vivències del passat i del present, construeixen al llarg dels 35 minuts de durada de l’audiovisual, un retrat polifònic del paper de les dones en la societat dels darrers temps. Les 15, noies i dones de Roses, properes, reals i diverses, que ofereixen un ampli ventall d’històries personals i formes de viure la vida, algunes triades, d’altres imposades.

 La gravació del documental es va fer al llarg del passat mes de desembre, moment en què les protagonistes d’aquest projecte, amb edats compreses entre els 15 i els 82 anys, de diverses procedències, professions i cultures, es van posar davant la càmera de la productora Sabem Com, especialitzada en la recuperació de la memòria oral de municipis i famílies. Reflexions, anècdotes i records (alguns bons, altres que preferirien no haver viscut mai), recorren els diferents àmbits de la vida de les dones: estudis, joc i esport, festeig, món laboral, nit de noces, maternitat, maltractaments, separació i divorci, feines domèstiques, tabús...

 El resultat és un document on passat i present coexisteixen, fent pensar en el futur. Un document que permetrà també que la memòria oral d’aquestes 15 noies i dones protagonistes, retrat de la vida de tantes altres, traspassi els àmbits familiars per adquirir una dimensió pública, donant-lo a conèixer als veïns i veïnes de Roses

2022. "La vida en blanc i negre es va fer de colors, dona societat i vida" . 

L’any 2022, novament es realitza un documental entorn dels actes de commemoració del 8 de març. L’Àrea d’Acció Social, Igualtat i Nova Ciutadania de l’Ajuntament i l’Arxiu Municipal de Roses col·laboren en aquesta iniciativa que explica el boom del turisme a Roses de les dècades dels anys 60 i 70 amb perspectiva de gènere, des del punt de vista i donant veu a les dones que ho van viure. Les protagonistes del documental són nou dones rosinques que van participar directament dels canvis que es produïren durant els anys en què el fenomen del turisme va irrompre en la població, encara en plena dictadura, fent palès el paper, també protagonista, de les dones en els canvis socials i econòmics del moment. 

Roses va ser una població privilegiada en el context de la dècada dels 60 i 70. El turisme i la presència nord-americana a la base aèria de Pení van permetre a la gent de la població relacionar-se amb persones que venien de països més avançats i democràtics, fet que va afavorir, per una banda, el canvi de mentalitat i, per l’altre, la transformació econòmica. Uns canvis que les dones van protagonitzar, malgrat que ha estat poc explicat i, massa sovint, menyspreat. 

 "Amb aquest documental, continuem donant visibilitat al paper de les dones de Roses en el decurs de la nostra història més recent i a la seva importància en la transformació socioeconòmica que la vila experimentà amb el boom turístic. El documental dona veu a aquesta història no escrita, protagonitzada per dones emprenedores, valentes i transformadores".

 La majoria de dones, des del proletariat fins a les pertanyents a les classes benestants, van canviar el seu marc mental gràcies al contacte amb altres cultures on, precisament, la dona tenia un paper més protagonista en la vida pública. Moltes van accedir a l’aprenentatge de l’anglès, el francès o l’alemany, idiomes que els permeteren accedir a ofertes de feines més qualificades en el sector hoteler, immobiliari, etc. D’altra banda, el turisme va propiciar un augment de les rendes d’aquelles famílies que invertiren amb èxit els seus estalvis. Aquests beneficis van permetre que algunes de les filles d’aquest grup social accedís a estudis secundaris i superiors. 

En definitiva, el documental reflexiona sobre l’impacte que el sector turístic va tenir en el món femení, sobretot en l'esfera laboral i en el canvi cultural que comportà el contacte amb les societats europees a partir de la dècada de 1960.