Atenció a les dones

Mesures per a l'atenció per la violència masclista

Reforç al telèfon d'atenció per la violència masclista i creació d'un correu electrònic per si no pots trucar

GRATUÏT, CONFIDENCIAL I FUNCIONA 24 HORES

Telèfon:       900 900 120

mail:            900900120@gencat.cat

enllaços d'interès:

Campanya establiment segur: 

http://dones.gencat.cat/ca/ambits/violencia_masclista/campanya-establiment-segur/

RAI (Renovació):

El SEPE no atén presencialment. Les seves oficines romandran tancades. En cas de
renovació de la RAI, la sol·licitud s’ha de fer telemàticament, i des del SEPE es posaran
en contacte via telefònica amb la persona sol·licitant

https://sede.sepe.gob.es/contenidosSede/generico.do?pagina=proce_ciudadanos/cita_previa.html

web de la Generalitat de Catalunya, Campanya del 8 de març de 2022

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL 8 DE MARÇ 2022

Al llarg de la història, tant a Catalunya com arreu del món, els drets de les dones no han estat atorgats, sinó que han estat guanyats mitjançant l’organització col·lectiva i la mobilització de les dones mateixes. Malgrat els avenços aconseguits en tres segles de corrents de pensament feminista i dos segles de lluita organitzada, els drets de les dones encara no estan plenament garantits, no són una realitat per a moltes dones i estan subjectes a retrocessos. Per això urgeix trencar el miratge de la igualtat que fa que una part de la societat es pregunti «què més volen les dones?» o que s’instal·li en la falsa equidistància del «ni masclisme ni feminisme».

El patriarcat i la seva ideologia, el masclisme, continuen ben vius a la nostra societat. El gènere, juntament amb altres eixos d’opressió, és encara avui un element central de les estructures i les relacions socials, econòmiques i polítiques. A través de les relacions de poder de gènere, el patriarcat reprodueix quotidianament estereotips, rols socials i jerarquies d’estatus que coarten la llibertat de les nenes, les adolescents i les dones.

D’una banda, persisteixen greus desigualtats materials com la feminització de la pobresa, l’assignació a les dones del treball de cures no remunerat i de menystingut valor social, la segregació vertical i horitzontal del mercat laboral, sous més baixos ―fins i tot salaris inferiors per la mateixa feina― i condicions laborals més precàries per a les dones. D’altra banda, el patriarcat ho impregna tot de jerarquies, desigualtats i discriminacions que són alhora la base de les violències masclistes que es produeixen en cadascun dels àmbits de la vida, de la devaluació de tot allò relacionat amb la feminitat i amb les dones, del sexisme i la misogínia disfressats de tradicions o d’humor, d’una pressió estètica asfixiant que cosifica les dones i hipersexualitza les nenes i les adolescents, i de la sobrerepresentació dels homes en els llocs de lideratge, de presa de decisions i de més visibilitat, incloent-hi els mitjans de comunicació.

També es manifesta en la ceguesa de gènere, que no té en compte les experiències, les realitats, les necessitats i les expectatives de la meitat de la població, ja sigui en nombroses lleis i polítiques públiques, en els currículums educatius, en el disseny dels productes tecnològics, i en les normes i pràctiques ―formals i informals― de funcionament de les institucions, de les organitzacions polítiques, econòmiques i socials o de les entitats.

Totes aquestes injustícies de gènere interaccionen amb el classisme, el racisme, la cisheteronormativitat, el capacitisme, l’edatisme o la situació administrativa, i produeixen formes específiques i agreujades de subordinació de les dones. Per aquest motiu, les vindicacions feministes són molt clares: acabar d’una vegada per totes amb les injustícies distributives i de reconeixement i assegurar la paritat i l’igual valor de la veu de les dones en la participació en totes les esferes.

Davant les desigualtats, discriminacions i violències estructurals que pateixen les dones pel sol fet de ser dones, hi ha dos canvis imprescindibles i inajornables. En primer lloc, el paper actiu dels homes per identificar i rebutjar els estereotips, les actituds i els comportaments masclistes propis i dels seus entorns laborals, familiars o d’amistats que normalitzen i perpetuen la discriminació, el menysteniment, la cosificació o les violències envers les dones i que, al mateix temps, els imposen a ells mateixos una determinada manera de ser i de fer com a homes. Així mateix, els homes han d’assumir la responsabilitat que els pertoca en la sostenibilitat de la vida, i en el treball domèstic i de cures. El feminisme és per a tothom.

En segon lloc, la resposta institucional ha d’estar a l’altura. La vitalitat del moviment feminista al carrer ha fet possible en les darreres dècades que els feminismes i la seva agenda política transformadora hagin irromput amb força a les institucions. De les vocalies de dones en el moviment veïnal a les regidories de polítiques de dones, d’igualtat i, més recentment, de feminismes, i a les àrees i programes d’igualtat de les diputacions i els consells comarcals; de l’Institut Català de les Dones a una conselleria pròpia del Govern de la Generalitat de Catalunya, el Departament d’Igualtat i Feminismes.

 Estructures totes elles per deixar enrere la lògica sectorial amb què s’han identificat les polítiques d’igualtat i que requereixen el reconeixement i els recursos humans i materials necessaris per dur-les a terme. Estructures per elaborar polítiques feministes transversals, interseccionals i globals que impliquin tots els nivells i àmbits d’actuació dels poders públics, incloent-hi els pressupostos públics.

Polítiques públiques per impulsar una veritable transformació feminista que, posant la vida al centre, s’adreci a les necessitats pràctiques més immediates (de cures o d’usos del temps, entre d’altres) i que, simultàniament, impulsi canvis estructurals per enderrocar el patriarcat (com, per exemple, la redistribució del treball remunerat i no remunerat o la plena garantia del dret al propi cos). Polítiques públiques que siguin un dic de contenció davant la presència creixent del feixisme i d’altres moviments antidrets i antigènere, tant a Catalunya com a escala global. El feminisme és llibertat.

La transformació feminista ha de suposar també una nova forma de fer política, més democràtica i participativa, en què les polítiques públiques siguin el resultat d’una interlocució real amb entitats i col·lectius, especialment d’aquells que defensen la justícia social en totes les seves expressions, amb l’objectiu de dissenyar conjuntament un nou contracte social que permeti viure vides lliures i dignes a tothom. Una forma de fer política també en què les institucions dels diferents àmbits territorials col·laborin i cooperin per fer efectius els drets ja assolits i per impulsar nous drets feministes.

La transformació feminista ja ha començat i és imparable, perquè els feminismes són el moviment sociopolític més potent i transversal que hi ha actualment a escala global. El ple garantiment dels drets humans de les dones no pot esperar més. No és just demanar a les dones que esperin més temps. No és una utopia ni pot ser tampoc una promesa per a les generacions futures. El reclam històric de justícia, equitat i llibertat ha de fer-se realitat avui. Ho volem ara

El Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de Roses, és un servei específic per a les dones de Roses i un espai de relació que ofereix informació, orientació i assessorament, des d'una perspectiva de gènere i facilita l'accés als recursos de l'entorn. 

Els objectius del SIAD són els següents: 

• Oferir assessorament i atenció  des d'un punt de vista integral a les dones de Roses
• Promoure accions de sensibilització social al voltant de la violència de gènere i de les desigulatats de gènere
• Potenciar la participació de la dona a la vida pública i fomentar l'associacionisme femení

Els serveis que ofereix el SIAD són:

• Servei d'Informació general sobre els recursos, programes, activitats i equipaments de Roses, que tinguin interès per a les dones de la població, ja siguin organitzades des del mateix SIAD, ja siguin projectats des de les diferents entitats i associacions
• Assessorament legal i jurídic especialitzat des d'una perspectiva de gènere
• Assessorament psicològic per motius de gènere
• Serveis d'atenció especialitzada en l'àmbit de la violència de gènere

Contacte:

Departament d'Acció Social

siad@roses.cat

Al llarg del curs 2021/2022 s’han dut a terme 88 tallers de Prevenció de les violències, als Centres de Primària i Secundària del Municipi de Roses.

Han participat 1.971 alumnes, i 89 docents.

S’han realitzat a les instal·lacions dels mateixos centres educatius i totes les activitats tenen una durada d’entre una i dues hores en funció del curs al que van dirigides.

En tots els tallers que es realitzen els objectius comuns són oferir un espai de reflexió i qüestionament, donar eines per dur a terme aquesta reflexió, identificar situacions de violència, visibilitzar tipus i situacions d’abús i desigualtat i analitzar els factors que intervenen en aquestes situacions (què comporten i a qui).

La metodologia utilitzada en els tallers és participativa i dinàmica. Això permet que l’alumnat pugui opinar, expressar el què sent i connectar amb el que senten els altres. Es treballen els diferents continguts a través de la proposta d’activitats variades que aporten dinamisme al taller i alhora el fan distret i divertit. S’utilitzen diferents eines per abordar els continguts i assolir els objectius establerts com poden ser la música, la presentació d’un vídeo, la dramatització d’un conte, etc.

Activitat subvenionada en part  amb fons del Pacte d'estat de violència de gènere als ajuntaments, del "Ministerio de la Presidència, Relaciones con las Cortes e Igualdad"

Per  celebrar el Dia de les Dones des de la Regidoria de l'Àrea d'Acció Social, Igualtat de Gènere i Nova Ciutadania s'han gravat uns documentals amb diferents visions de dones de Roses, cadascú d'aquests documentals corresponen amb un àmbit i mirades determinades, la fi d'aquest documentals és treballar sobre la igualtat de gènere en diferents àmbits municipals, escoles, casals d'avis, etc., a través de les experiències de les participants als documentals.

2020. "La nostra veu. Experiències compartides"  

2022. "La vida en blanc i negre es va fer de colors, dona societat i vida" 

L’any 2020, "La nostra veu. Experiències comartides" , per commemorar el Dia Internacional de les Dones, l’Àrea d’Acció Social, Igualtat de Gènere i Nova Ciutadania, va elaborar un documental, presentat al Teatre Municipal, que convida a la reflexió entorn als drets i al paper de les dones en la societat, a través d’un recorregut per les experiències vitals de 15 dones que evidencien els canvis experimentats al llarg de les darreres dècades i el camí que encara queda per recórrer en matèria d’igualtat.

 15 dones davant la càmera, 15 veus que narren records i vivències del passat i del present, construeixen al llarg dels 35 minuts de durada de l’audiovisual, un retrat polifònic del paper de les dones en la societat dels darrers temps. Les 15, noies i dones de Roses, properes, reals i diverses, que ofereixen un ampli ventall d’històries personals i formes de viure la vida, algunes triades, d’altres imposades.

 La gravació del documental es va fer al llarg del passat mes de desembre, moment en què les protagonistes d’aquest projecte, amb edats compreses entre els 15 i els 82 anys, de diverses procedències, professions i cultures, es van posar davant la càmera de la productora Sabem Com, especialitzada en la recuperació de la memòria oral de municipis i famílies. Reflexions, anècdotes i records (alguns bons, altres que preferirien no haver viscut mai), recorren els diferents àmbits de la vida de les dones: estudis, joc i esport, festeig, món laboral, nit de noces, maternitat, maltractaments, separació i divorci, feines domèstiques, tabús...

 El resultat és un document on passat i present coexisteixen, fent pensar en el futur. Un document que permetrà també que la memòria oral d’aquestes 15 noies i dones protagonistes, retrat de la vida de tantes altres, traspassi els àmbits familiars per adquirir una dimensió pública, donant-lo a conèixer als veïns i veïnes de Roses

2022. "La vida en blanc i negre es va fer de colors, dona societat i vida" . 

L’any 2022, novament es realitza un documental entorn dels actes de commemoració del 8 de març. L’Àrea d’Acció Social, Igualtat i Nova Ciutadania de l’Ajuntament i l’Arxiu Municipal de Roses col·laboren en aquesta iniciativa que explica el boom del turisme a Roses de les dècades dels anys 60 i 70 amb perspectiva de gènere, des del punt de vista i donant veu a les dones que ho van viure. Les protagonistes del documental són nou dones rosinques que van participar directament dels canvis que es produïren durant els anys en què el fenomen del turisme va irrompre en la població, encara en plena dictadura, fent palès el paper, també protagonista, de les dones en els canvis socials i econòmics del moment. 

Roses va ser una població privilegiada en el context de la dècada dels 60 i 70. El turisme i la presència nord-americana a la base aèria de Pení van permetre a la gent de la població relacionar-se amb persones que venien de països més avançats i democràtics, fet que va afavorir, per una banda, el canvi de mentalitat i, per l’altre, la transformació econòmica. Uns canvis que les dones van protagonitzar, malgrat que ha estat poc explicat i, massa sovint, menyspreat. 

 "Amb aquest documental, continuem donant visibilitat al paper de les dones de Roses en el decurs de la nostra història més recent i a la seva importància en la transformació socioeconòmica que la vila experimentà amb el boom turístic. El documental dona veu a aquesta història no escrita, protagonitzada per dones emprenedores, valentes i transformadores".

 La majoria de dones, des del proletariat fins a les pertanyents a les classes benestants, van canviar el seu marc mental gràcies al contacte amb altres cultures on, precisament, la dona tenia un paper més protagonista en la vida pública. Moltes van accedir a l’aprenentatge de l’anglès, el francès o l’alemany, idiomes que els permeteren accedir a ofertes de feines més qualificades en el sector hoteler, immobiliari, etc. D’altra banda, el turisme va propiciar un augment de les rendes d’aquelles famílies que invertiren amb èxit els seus estalvis. Aquests beneficis van permetre que algunes de les filles d’aquest grup social accedís a estudis secundaris i superiors. 

En definitiva, el documental reflexiona sobre l’impacte que el sector turístic va tenir en el món femení, sobretot en l'esfera laboral i en el canvi cultural que comportà el contacte amb les societats europees a partir de la dècada de 1960.